La Lliga Catalana 2019 ha arribat al seu fi amb l’objectiu assolit, que es va marcar l’entitat a l’inici de temporada: la permanència dels dos equips.

El primer equip, que ja fa molts anys que juga a Segona Divisió, va assolir la permanència més aviat que en altres edicions, i fins i tot va somiar amb l’ascens. Finalment a la darrera jornada i després de guanyar al Guixolenc, en la visita a Sant Feliu de Guíxols, va obtenir la quarta posició de la classificació general del grup I de Segona Divisió, signant una molt bona temporada.

El segon equip però, va patir molt més, en una categoria (Primera Provincial) que estrenava després de l’ascens de l’any passat. Aquest canvi de nivell es va notar molt degut, sobretot, al fet que alguns jugadors titulars del B havien de suplir les baixes de l’A. Per poder completar les alineacions vam poder comptar amb pares i joves jugadors de l’Escola d’Escacs que van tornar a l’entitat en un moment que els necessitàvem. Però la falta de rodatge es va traduir en resultats negatius perdent quasi tots els encontres excepte els dos que es van jugar davant dels líders del grup. A la darrera ronda, en un matx decisiu per la permanència vam rebre un altre contundent marcador en contra davant del Sant Andreu D. I quan tot semblava perdut el destí va voler que el Montmeló torni a jugar l’any vinent a Primera, gràcies al resultat entre el Vallromanes i el Castellar que va portar a aquests últims a baixar de categoria. Segur que l’any vinent ho farem molt millor!

Després de la vuitena jornada on ens va visitar el líder de la categoria (Montmeló 2, Banyoles 8) es va organitzar el dinar de la Lliga amb la tradicional calçotada. Després del dinar es va decidir amb els vots de tots els socis, el MVP de la lliga. És a dir, el jugador que pels seus resultats esportius i el seu compromís amb l’entitat durant la lliga, és el millor esportista de l’entitat 2019. Els socis, un any més, tenien molt clar qui és aquest esportista i de forma aclaparadora van decidir que aquest mèrit li correspon aquest any al Nèstor Pellicer. En Nèstor ha obtingut un percentatge de victòries superior al 60% contra jugadors més forts teòrics per elo. Però ell també, ha estat un dels tres únics jugadors que han jugat totes les rondes amb un compromís total amb l’entitat. En Nèstor serà candidat a la Festa de l’Esport 2019 a millor esportista local.

Montmeló B 5 – 3 Llavaneres

El segon equip del Montmeló va donar el diumenge dia 10 un pas important en el camí de la salvació de Primera Provincial, quan va guanyar per 5 a 3 al Llavaneres en la vuitena ronda de la Lliga Catalana. A falta només d’una darrera ronda, al Montmeló només li falta puntuar davant el Sant Andreu D per salvar la categoria matemàticament.

Per culpa d’un problema de darrera hora amb l’ascensor del Centre Cultural, el matx es va haver de disputar a la planta baixa de la “Torreta”. Tot i jugar una mica estrets,  l’encontre es va poder disputar sense cap incidència. La primera a acabar va ser la Natàlia qui va fer taules en una posició igualada. A continuació, el Presi va tombar el rei després d’un descuit. Amb el resultat en contra i amb la partida perduda d’en Conrad, la resta d’enfrontaments presentaven posicions amb avantatge. Així doncs, van guanyar la Diana, el Toni, la Laura i el Manolo. Amb l’encontre decidit, el Raúl va acabar d’arrodonir el resultat amb unes taules, assolint l’equip una victòria davant d’un rival que no havia perdut abans.

Gerunda B 6 – 4 Montmeló

La darrera ronda de la Lliga es va saldar amb la segona derrota del combinat Montmeloní a la competició. El Gerunda B, necessitat de victòries per preservar la categoria, va treure l’orgull i va saber imposar-se en un matx que, números en mà, semblava afavorir a l’equip vallesà. Podria inserir de nou el la frase aquella que tants cops hem repetit ja aquesta temporada, però no voldria fer-me (més) pesat. Hora de posar fil a l’agulla i parlar de què va passar, tauler a tauler.

L’alineació que vàrem portar comptava amb algunes absències rellevants; la quota d’asturians de l’equip era de només un, la qual cosa sempre afegeix dificultat extra. Tanmateix, l’equip va pal·liar aquestes baixes amb la il·lusió de continuar lluitant per les places d’ascens de la classificació. Els flamants deu que van desplaçar-se fins a Girona foren en Danil, l’Omar, els germans López, en Néstor, en Cristian, en Pau, en Jordi Sarrate, en Raúl i en Manolo.

Montmeló 5 – 5 Tordera

Aquest diumenge el Montmeló rebia a casa al Tordera, un equip que sempre se’ns ha donat molt bé, i que venia amb ganes de trencar les estadístiques. L’equip local comptava amb una baixa important, com és la del Carlos, que relegava el paper de líder al Danil, qui s’estrenava al capdavant de l’alineació. Tampoc han pogut jugar aquesta jornada tres jugadors habituals del “Team Junior”, l’Aleix, la Diana i el Jordi, que de ben segur hauran agafat forces pel que resta de campionat. Han estat substituïts pel Raúl, que ens fa molta il·lusió veure’l tornar a gaudir dels escacs, i pel Presi, que ha deixat de banda les tasques administratives per posar-se l’equip a l’esquena. Sense més dilació, comentem les partides!

Comentàvem que el Danil s’estrenava com a timó de l’equip al primer tauler… Molt lluny de posar-se nerviós amb tanta responsabilitat, ha destrossat al rei adversari completant una excel·lent partida d’atac. Danil, ¡Qué bueno que viniste!

Santa Eugènia 2 – 8 Montmeló

Després de dues rondes sense guanyar, el conjunt montmeloní ha aconseguit fer-se de nou amb el punt sencer superant al Santa Eugènia, equip relativament modest dins del grup però que ja va sorprendre guanyant al Granollers. Els visitants van imposar-se amb un clar 2-8, on la nota destacada és l’absència absoluta de taules, prova de la lluita i el joc directe viscut a les partides.

Per a aquest partit, el Montmeló alineà en Carlos i en Danil repetint a la capçalera de l’equip, seguits per en Néstor, l’Aleix, en Cristian, en José Miguel, en Pau, en Jordi Sarrate, en Conrad i tancant amb la Diana. Sense més demora, analitzem què va passar sobre els taulers.

Montmeló B 5 – 3 Barad

Primera victòria del segon equip del Montmeló en la quarta jornada de la Lliga. Una victòria molt treballada i molt celebrada després d’encaixar 3 derrotes consecutives en les darreres jornades. I tenint en compte que el rival terrassenc era el líder del grup V de Primera categoria la victòria va ser doblament motivadora.

El fet que el primer equip no tingués baixes va fer que el Montmeló B pogués fer una alineació amb més elo que de costum. El matx es va iniciar força igualat amb victòries d’en Conrad (qui va fer passejar el rei contrari pel tauler) i del Presi (qui va fer valer el peó de més de l’obertura) i les derrotes de la Diana (qui va quedar amb peça de menys) i del Raul (qui es va trobar amb un atac decisiu del seu rival).

Després d’unes hores de joc van ser les fèmines qui van fer decantar l’encontre amb les victòries de la Natàlia (qui va aprofitar un error del rival) i de la Laura (qui va fer valer la qualitat d’avantatge). El punt decisiu va arribar de mans del Jordi Salvany en culminar un final amb peó de més. La derrota del Manolo no va influir en la victòria final.

Cal dir que els jugadors que no van ser alineats als equips van disputar un torneig social on l’Adrià va guanyar les dues partides mentre que el Juan Daniel i en Josep Maria en va guanyar una. D’aquí a quinze dies continuaran les partides del social tot coincidint amb el descans del Montmeló B.

Montmeló 5 – 5 Ateneu Colón B

S’acosta l’equador del campionat i el primer equip segueix mostrant un gran estat de forma. En aquesta quarta ronda, el conjunt montmeloní ha tret un empat a 5 davant de l’Ateneu Colón B, tot i que amb un cert regust agredolç pel fet que semblava possible conquerir el triomf. No obstant, és de nou un gran resultat de cara a certificar la permanència – tots els punts són benvinguts!

El principal titular d’aquest matx ha estat la primera partida a la lliga d’en Danil Shatko, qui s’ha estrenat amb una contundent victòria. Ell i en Carlos encapçalaven l’alineació (gairebé) de gala, reincorporant als talismans Cristian i Omar, i tancant l’alineació per sobre els 2000 punts d’elo amb en Jordi Sarrate al desè tauler. Sense més introducció, anem a veure com es va desenvolupar el partit.