|
Manifest
2004
Cada any veiem una mica més lluny aquell 11 de setembre de 1714 que va
marcar la nostra història col·lectiva i que continua marcant-la. La Diada
Nacional, també la d’enguany, ens porta a la memòria uns fets que
segrestaren les nostres llibertats nacionals i, a la vegada, aquests mateixos
fets ens estimulen a recuperar, sense defallir, la nostra llibertat global.
Celebren que, malgrat tot, som un poble que ha tingut la voluntat de no
sucumbir, que vol viure el present i que opta per orientar els seus passos cap
als horitzons que el portin a la plena vida que ha de tenir un poble alliberat.
Sabem prou bé que si mirem cap a aquest futur, amb la certesa que
l’aconseguirem, amb la serenor, la valentia i la perseverança que calguin,
farem els passos que siguin necessaris per afrontar els reptes immediats o a
curt termini.
Són molts els reptes que marcaran el nostre camí col·lectiu i que ara
la nostra Diada Nacional ens posa al davant. Alguns d’aquests reptes
adquireixen una especial transcendència per les importants repercussions que ja
tenen en la nostra vida col·lectiva:
- S’ha
engegat ja el procés que durà a redactar el nou Estatut de Catalunya. Des
de la societat civil reivindiquem que aquest nou Estatut tingui com objectiu
poder avançar nacionalment, a partir de l’aprofundiment i l’ampliació
dels drets democràtics de la ciutadania, i sigui garantia que reforci la
nostra ferma decisió d’autogovernar-nos. El nou Estatut, amb un finançament
adequat i just, ha de ser un mitjà per consolidar la cohesió social i el
desenvolupament sostenible; ha de dissenyar una Catalunya que, tot
incorporant els nous drets socials, econòmics, polítics, culturals i
ambientals, millori la participació democràtica i permeti la inclusió
social igualitària de totes les persones, tant en les diverses ocupacions i
tasques com en les disponibilitats de serveis dignes, sobretot en
l’educació i la sanitat.
- En
vista de la nostra participació més activa en la construcció de la Unió
Europea, no ens podem estar de demanar una Constitució europea que, avui no
reconeix la realitat nacional catalana, la seva llengua i la seva cultura.
No ens conformem amb una Constitució que ens ignora com a poble distint i
com a poble que, des de fa molts anys, està treballant per una Europa de
tot els Pobles. Volem tenir una presència directa en els organismes de la
Unió Europea i reclamen que la nostra llengua sigui reconeguda oficialment
amb tots els seus efectes. Volem viure plenament en català dins de
l’Europa que estem contribuint a edificar, sense exclusions ni
subordinacions, com a nació que participa d’una sobirania compartida, com
a poble que aposta per la unió en la diversitat.
- Un
dels nostres reptes immediats és, també, la plena incorporació de les
persones nouvingudes a casa nostra perquè aquesta pugui ser igualment casa
seva. Per això, també amb elles, volem impulsar la nostra personalitat col·lectiva
cap al futur, mitjançant la construcció d’un projecte nacional
fonamentat en la cohesió social, element preeminent i garantia de
refermament de la identitat nacional. És des d’aquesta base que podrem
articular el model polític i socioeconòmic que garanteixi a tothom els
drets socials, l’ocupació laboral de qualitat i desterri la precarietat.
És així com la nostra col·lectivitat nacional podrà acollir i integrar,
en un projecte comú, les persones vingudes d’altres contrades i que ens
aporten les seves pròpies cultures.
- Volem
avançar, des de la cultura de la solidaritat i de la pau, cap a l’horitzó
del benestar, tot posant l’èmfasi en el retrobament dels qui, per la història,
la llengua i la cultura, formem els Països Catalans en un territori
compartit, que desitgem equilibrat. A la vegada, reafirmem que ens sentim a
prop dels pobles que malden per sortir dels seus nivells d’opressió
nacional i d’empobriment, especialment en el nostre context del
Mediterrani.
L’11 de setembre de 1714 va ser la pèrdua de les
nostres llibertats nacionals. Altres onze de setembre del món, més recents,
han posat en relleu que les llibertats són valors humans que ens dignifiquen i
per als quals val la pena mantenir la memòria i reprendre-la sempre per caminar
conjuntament cap a l’horitzó de la plena realització de les aspiracions
humanes més nobles.
Montmeló, 11 de setembre de 2004
|
