MONTMELÓ 3,5 – 6,5 SANT FELIU

Hi ha jornades on hi ha en joc més que un punt a la classificació. El frec a frec entre els diferents equips a l’equador de la taula obligava al nostre primer equip a puntuar aquest diumenge contra un rival que duia un punt menys, ja no només per mantenir les pròpies aspiracions d’ascens sinó per allunyar definitivament el Fantasma del Descens™. No obstant això, els resultats d’anteriors rondes poca rellevància tenen quan dos combinats amb fam de victòria es troben sobre els taulers, menys encara quan hi ha en joc la recta final de la competició.

L’alineació comptava amb notables absències, com la de l’invicte Carlos, la del Guzmán o la de l’Aleix, habituals defensors dels colors montmelonins que varen caure víctimes de l’infecciós Carnestoltes. L’equip afrontava aquestes baixes amb una dosi extra de ganes, que es va reflexar en partides molt combatives, tot i que – malauradament – algunes es van torçar en contra dels nostres interessos. Fem-ne un cop d’ull:

La primera partida a acabar fou la d’en Danil. Fent gala de la solidesa mostrada al llarg de les últimes partides, va entaular, perllongant l’incertesa del resultat uns minuts més. Fou llavors quan el matx es complicà amb tres derrotes consecutives.

En Nèstor va caure en un final de torre i peons en un mateix flanc on ell en tenia un de menys. La diferència de material i la bona conducció del rival condemnaren les seves aspiracions.

En Sergi per la seva banda va haver d’afrontar la disjuntiva d’acceptar un desaventatge material d’un peó i emprendre una lluita per l’igualtat o provar de complicar al màxim per jugar pel punt sencer. Va provar d’aventurar-se a la segona opció, però no hi havia prou verí a la posició per vèncer i va haver de claudicar.

En Jordi va lliurar una disputa de maniobres dins la seva fidel obertura anglesa. Amb l’equip necessitat de punts, va arriscar en excés per intentar guanyar la partida, i finalment, va acabar tombant el rei.

Amb el 3,5 – 0,5 va arribar la primera victòria montmelonina – i quina victòria per cert! Va entregar fins a dos cavalls (esperem que Greta el perdoni per tal massacre animal) per construir un atac colossal del qual el monarca rival no se’n va poder desfer. (3,5 – 1,5)

Tot i aquest punt, les partides que romanien en joc no pintaven massa bé. En qualsevol moment, tot i l’aferrissada lluita dels nostres jugadors, podria caure un punt en contra. I fou així com finalment l’Albert va capitular en una partida on ell creia estar millor (com també ho pensava el cronista). No obstant, la precisió del joc del jugador Santfeliuenc va provar la inviabilitat de posició blanca i va merèixer el punt. (4,5 – 1,5)

De les partides que quedaven cap semblava poder proporcionar cap punt. Tot i així, obligats a guanyar, cap dels nostres jugadors va defallir en intentar-ho fins al final. Gràcies a això en Pau es va fer amb la victòria en pressionar una posició estèril fins a l’error rival, que també estava amb el temps en contra. (4,5 – 2,5). Per la seva banda, en José Miguel s’estava defensant estoicament d’un potent atac fruit del gambit letó plantejat pel seu rival, una obertura extremadament combativa. El jugador de l’equip local va trobar una via per assegurar unes taules fotogràfiques en errar una combinació i va situar el 5 a 3 que condemnava les opcions de victòria.

En Cristian havia arribat a un final de torres i peons que eren taules totalment mortes i que havia provat de forçar durant unes quantes jugades, però va haver de resignar-se a l’empat, cosa que certificà la derrota. Per acabar, l’Omar, que havia estat lluitant de valent un final amb qualitat de menys, també va rendir-se i va tancar així una jornada desafortunada per a l’equip.

Encarem llavors la recta final del torneig amb els matx a priori més durs pendents per jugar; un invicte Agustí i un temible Maragall esperen rival les dues properes jornades, i el no menys perillós Centre Aragonès clourà la temporada. L’emoció està servida!

MONTMELÓ B 2 – 6 CATALUNYA D

El Montmeló B va perdre per 6 a 2 aquest diumenge contra el Catalunya D, un dels equips més fluixos el grup. És cert que l’alineació de l’equip B no era l’habitual a causa de les baixes provocades pel Carnestoltes. Però en cap cas es pot parlar que els jugadors alineats no fossin capaços de superar amb escreix l’alineació del Catalunya D.

A l’esport no hi ha rival fàcil i un exemple ha estat la contundent derrota dels montmelonins que es van desplaçar al barri de Sants.
Ben aviat va acabar en Serafín qui va perdre una torre per evitar al mat “pastor”. El Toni, que fins ara portava un 100% de victòries, va quedar perdut a l’obertura i ja no es va poder refer. En Conrad va perdre una partida d’alfils de diferent color i amb tots els peons travats que semblava impossible de perdre, però va haver de tombar el rei quan va obrir la posició. El Juanda va col·lapsar quan el rival li va obrir l’enroc i no va saber defensar-se. L’Alberto va tombar el rei en una partida impossible de perdre, on va arribar a un final amb avantatge de dos peons passats. I el presi va perdre una partida igualada on va voler entrar en el truc i no li va sortir bé.

L’alegria la va donar la família Salvany, on el Jordi va guanyar amb blanques amb un sistema Londres, on el rival es va deixar peça i a poc a poc va materialitzar la victòria. Igualment l’Artur va guanyar una partida on va concedir dos peons a canvi de molta activitat de les seves peces.

MONTMELÓ C 1 – 3 LLINARS E

Aprofitant el descans de la competició escolar l’equip montmeloní va alinear a tres joves nois de la pedrera, d’edats compreses entre els 9 i 10 anys. Va ser la seva estrena a La Lliga Catalana.

El Manel, l’Eloi i el Martí, els tres sots-10, van lluitar fins al final en unes partides molt disputades contra tres joves del Llinars. El Manel i l’Eloi es van veure superats als taulers 2 i 3 amb blanques i negres respectivament. En Martí, però, que jugava al quart tauler es va endur la victòria.

Esmentar que al primer tauler, L’Òscar va deixar escapar l’avantatge a la partida degut a la pèrdua d’una peça, que definitivament el va fer ensorrar-se.