La primera partida en acabar va ser la d’en Néstor, que conduïa les negres al tercer tauler. Es va imposar en una ràpida partida on va guanyar peça pràcticament d’obertura, i va rematar la feina portant el rei rival de passeig pel tauler fins a la victòria. Amb aquest punt ja en suma quatre de cinc possibles aquesta temporada, demostrant un gran estat de forma.

Els punts van anar decantant-se cap als interessos dels visitants: l’Aleix va guanyar la partida en deixar-se el rival la dama; en Cristian va aprofitar les llarguíssimes meditacions del rival (que en deu jugades es trobava prop d’una hora per darrere al rellotge) per guanyar amb autoritat. També en Danil va guanyar, qui va començar amb clar avantatge, però unes imprecisions al mig joc li van complicar la partida. Tot i un peó de menys, l’activitat va acabar prevalent per endur-se el punt. En Carlos també va haver de remuntar, va sortir un xic pitjor de la fase d’obertura, però les errades al final valen doble, i va saber-se refer i guanyar finalment la partida. Amb aquests punts decidits pels nostres jugadors, l’única reacció local fou la victòria del desè tauler contra la Diana, que no va poder aprofitar una entrega de peó i va defallir en el final a causa del desavantatge material.

Qualsevol punt en aquesta situació donava la victòria als vallesans, que no van desaprofitar l’ocasió. En Jordi Sarrate es va retrobar finalment amb la victòria després d’una mala ratxa de quatre derrotes, confirmant no només una catarsi personal sinó el punt per l’equip. Poc després també varen guanyar en Conrad, que va aprofitar que el rival va despistar la defensa del rei propi en atacar el contrari per aconseguir la victòria, i en José Miguel, que va entrar en un complicat Regal Grec que no va acabar de quallar (va acabar amb una dama per dues peces i torre) però que al final va convertir en victòria per l’avenç de dos peons lligats.

Per concloure el matx, i ja sense cap transcendència en el resultat global, en Pau va perdre una partida que semblava que podia guanyar, però una mala gestió del temps el van condemnar. Després de diverses imprecisions al final de la partida, va haver de tombar el rei.

Aquesta clara victòria li permet al primer equip mantenir la tercera posició empatat amb el Platja d’Aro, que aquesta ronda ha esgarrapat mig punt contra un fort Banyoles. La setmana que ve més i millor, aquest cop contra el Tordera, rival contra el qual va succeir el ja mític “Manolazo”. Amb un punt més, l’equip estaria de facto salvat, pel que ja pràcticament podríem començar a preparar la calçotada…

… O pensar en l’ascens?