Masnou 6,5 – 3.5 Montmeló

La tercera ronda de la lliga ha portat la primera derrota a l’equip montmeloní. El matx contra el Masnou semblava a priori una de les rondes on hi hauria més oportunitats de puntuar, pel fet que és un dels equips amb una mitjana d’Elo més similar a la nostra. Res més lluny de la veritat, tots i cadascun dels equips d’aquesta divisió han demostrat amb escreix que són mereixedors de gran respecte independentment del seu rànquing purament numèric, i prova empírica n’és el fet que tots i cadascun d’ells han aconseguit puntuar en algun dels partits (i això que només estem a la ronda 3!).

L’equip del Maresme va fer gala de solidesa i ganes de guanyar durant tot el matx, on no van cedir ni una sola victòria als nostres jugadors. Tanmateix, no és moment per a desànims; crec que és segur dir que l’equip mai abans havia avançat tant en el camí de la salvació tan aviat com aquest any, possiblement un dels més difícils per la igualtat que regeix al grup d’equips i per la complicada situació del club en nombre de jugadors. Aprofito doncs per agrair l’esforç colossal que està fent cadascun dels membres d’aquesta entitat per tirar endavant la lliga, malgrat entrebancs com els d’aquest diumenge. De ben segur que si alguna cosa mai ens ha mancat, ha sigut caràcter per afrontar els moments més complicats.

Deixant la discursiva de banda, anem a veure com es va desenvolupar el matx. Per a aquest desplaçament comptàvem amb en Carlos novament defensant el nostre primer tauler seguit per en Guzmán, qui s’estrenà en aquesta tercera ronda, els germans López Pajuelo, en Néstor, en José Miguel, en Pau, en Jordi Sarrate, en Conrad i la Diana. De nou, per una coincidència d’última hora per motius laborals, no hem pogut veure l’estrena de Danil Shatko, qui frisem per veure jugar. Tampoc va poder venir l’Omar, talismà de l’equip en les dues anteriors victòries, ni en Cristian, que aquest any està essent un dels puntals de l’equip.

El bident asturià amb el qual encapçalàvem la nostra alineació va ser el primer a acabar, ambdós jugadors amb taules. En Carlos s’enfrontava amb l’Ezequiel Sánchez, qui en la ronda d’obertura del torneig va vèncer el GM Levan Aroshidze. La partida, una Ruy López on el nostre primer tauler conduïa les peces negres, va simplificar ràpidament en un final igualat que va acabar amb signatura de taules. D’altra banda, en Guzmán semblava que sortia de l’obertura amb força iniciativa en escollir el rival una línia molt secundària i complexa contra l’anglesa, però que al final també va acabar en neutralitat. Poc després també va acabar l’Aleix, que va treure unes meritòries taules d’una partida que va començar amb mal peu, però que amb joc precís (en cert moment de fet tenia avantatge) i complicacions tàctiques va reconduir a la igualtat.

Amb aquest marcador tan ajustat començaren els problemes amb el primer punt en contra. En Pau va caure en una partida que ja des de bon principi pintava molt malament i que va ser rematada amb amenaça de mat imparable. Encara hi havia opcions de refer-se, ja que hi havia partides amb avantatge sobre el tauler, però quan el rellotge juga en contra sovint hem de lamentar infortunis. Així va ser com també en Jordi va acabar cedint el punt en caure-li la bandera en una posició encara per decidir perquè en l’últim segon va prémer malament el rellotge. Si això no és mala sort, no sé pas què ho és.

El moment crític s’acostava. Amb 3 ½ – 1 ½ al marcador, la posició d’en Conrad, que en un principi semblava prou sòlida, va acabar deteriorant-se en un final amb peó de més pel rival, que va ser convertit en punt i final, ja que ni en José Miguel podia passar de les taules en una posició completament tancada i perillosa ni tampoc la Diana en un irònic final amb peó de més però alfils de color canviat, similar al que ella mateixa va haver de defensar la setmana passada. Va provar incansablement de trencar la defensa del rival (i de fet va ser l’última en acabar, cosa que va posar a prova la paciència del delegat rival, qui proferia murmuris de desaprovació), però tots els seus esforços foren en va. En aquesta situació, les altres dues partides van signar taules en resultar estèrils per canviar la situació. Per part d’en Nèstor, destacar que la seva era possiblement una de les partides que podrien haver acabat en punt, ja que en el mig joc el rival només va poder-se defensar, encara que el final de dames que va produir era incert. En Sergi d’altra banda, probablement no tenia gran cosa més que les taules a causa de la ferotge posició de bloqueig en la que es trobava.

Així doncs, la propera jornada tocarà defensar els colors a casa contra l’Ateneu Colón B. El filial d’aquest mateix equip ha estat aquesta jornada, botxí del nostre. Podrem endur-nos la revenja que ens acosti de nou a les places d’ascens?