Montmeló 5,5 – 4,5 Platja d’Aro

El primer equip del Montmeló repeteix la fita de la setmana passada i torna a endur-se el punt sencer contra un rival teòricament molt superior. El Platja d’Aro, que es postula com un dels favorits a la part alta de la taula, portava a la seva alineació fins a quatre jugadors titulats (un Mestre Internacional, dos Mestres FIDE i un Mestre Català), amb una mitjana d’Elo de prop de 2200 punts. D’altra banda, el nostre primer equip tenia baixes importants, com en Carlos o en Guzmán. De fet, d’última hora es va saber que no podríem veure l’estrena del fitxatge Danil Shatko per un atac de febre (des d’aquí aprofito per desitjar-li una ràpida recuperació) i que, per tant, tothom pujaria un tauler. Tanmateix, l’equip no es va arronsar i va pal·liar aquestes absències amb esforç i amb motivació, que es va traduir en excel·lents resultats.

El marcador es va decantar ben aviat ja en favor local. La sort que semblava que ens havia abandonat abans de la ronda va tornar a somriure’ns en el primer punt del matx, ja que el segon tauler del Platja d’Aro va arribar exactament una hora i un minut tard a la ronda, perdent així la partida.

Deixant les incompareixences de banda i parlant de les partides que sí que es van jugar, el primer a acabar fou en Cristian, qui en una posició igualada i aprofitant l’avantatge en el marcador va signar taules. No massa després es repartiria un punt per a cada equip de manera pràcticament simultània; Per una banda, en Jordi Sarrate va haver d’inclinar el rei en quedar en una posició inferior d’obertura que va acabar deteriorant-se irremeiablement. Per l’altra en Pau va guanyar gràcies a un cop tàctic que el deixà amb ample avantatge material.

L’empat del Platja d’Aro va arribar quan en José Miguel va acabar caient en un final de peons després d’una partida amb lleuger desavantatge; tot i que sempre va comptar amb possibilitats de puntuar. Poc després arribà un dels resultats clau, de nou de la mà de l’Omar (o si em permeteu, el Botxí de Mestres FIDE), qui va treure taules d’un final realment incòmode en aprofitar-se d’un error del rival. I és que aquest any ni fent-lo jugar de número u aconseguim posar-lo en problemes! Els següents en acabar varen ser l’Aleix i en Néstor, qui van fer taules: L’Aleix ho va fer defensant l’exèrcit negre contra una Réti Anglesa, mentre que en Néstor va aconseguir un lleugeríssim avantatge en un final amb molts peons i torres que va ser suficient per signar l’empat.

La recta final del partit s’encarà amb un empat a 4 al marcador. Quedaven només la Diana i en Raúl, qui ha tornat a jugar una partida a la Lliga amb nosaltres després de quasi quatre anys d’absència. Aquesta re-estrena va culminar amb la victòria crucial que va assegurar l’empat a l’equip.

Amb tota la pressió a sobre i una posició aparentment molt inferior (dos peons de menys!), la Diana havia de trobar la manera de puntuar. En aquesta situació agònica, va ser capaç de trobar una fortalesa gràcies al fet que l’alfil rival no podia treure al rei de la casella de coronació de l’únic peó passat (tots els altres estaven bloquejats per peons en color contrari al de l’alfil – lliçó de finals i de resiliència). Aquest mig punt in extremis donava la victòria per un ajustadíssim 5 ½-4 ½ . Amb això, l’equip es col·loca provisionalment en primer lloc a l’espera de rebre la setmana que ve a l’equip del Masnou, rival directe per certificar la permanència.