El passat diumenge 22 d’abril es va disputar la Final de la Copa Catalana 2018 al Disseny Hub de Barcelona.
La nova Junta de la Federació Catalana d’Escacs ens ha sorprès gratament amb un nou espai per jugar als escacs. La dignificació dels espais és un valor molt positiu que li aplaudim a la Federació.
Però de la mateixa manera que valorem positivament la recerca de nous espais hem de confessar que ens hagués agradat molt que els organitzadors haguessin pensat en col·locar una font d’aigua pels jugadors i delegats, quelcom habitual avui en dia en un tornegi de cara i ulls.
El Club d’Escacs Montmeló portava els dos equips classificats de la fase prèvia. En el primer equip jugaven el Marc, en Carlos, l’Albert, el Nèstor i en Guzmán a la tarda. El segon equip estava format pel Jordi Sarrate, la Diana, en Pau, en Jordi Salvany, la Natàlia i en Conrad a la tarda.
El format de la Competició era una lliga de deu equips classificats prèviament de les territorials de Lleida (2), Girona (2), Tarragona (2) i Barcelona (4).
Les sensacions van ser molt bones des de l’inici del torneig assolint ben aviat els primers llocs de la classificació. El matx a priori més complicat pel primer equip es va produir a la tercera ronda quan un Sabadell B molt reforçat (amb jugadors habituals de Divisió d’honor) es va enfrontar al Montmeló. Curiosament alguns jugadors del Sabadell es van canviar de tauler en una estratègia per encarar millor el matx.
Aquest fet (el canvi de taulers en el darrer moment) posa en evidència una de les moltes deficiències de les normatives de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Escacs. En aquest sentit la normativa diu “els delegats faran les alineacions simultàniament”, quelcom impossible si no es presenta un full d’alineació.
Però tornant a la competició el Sabadell no va passar del 2 a 2 en un matx que el van tenir més perdut que guanyat. També el segon equip va obtenir molts bons resultats al matí i tots dos equips se’n van anar a dinar encapçalant les classificacions de Segona Divisió i Segona Provincial.
A la tarda el segon equip havia de jugar les quatre rondes que restaven amb tres dels equips teòricament més forts i els resultats no van acompanyar perdent l’opció de fer pòdium.
Tot el contrari va passar amb el primer equip que va arribar a la darrera ronda líder i amb avantatge suficient per rematar còmodament la darrera ronda amb una victòria per la mínima i així signar un fantàstic torneig que ens atorga el títol de millor equip català de la Segona Divisió.
Classificació Montmeló A i Montmeló B