El primer equip del Montmeló necessitava puntuar davant del Tàrrega i evitar el descens sense dependre d’altres resultats, en la darrera ronda del Campionat de Catalunya per Equips. Sobre el paper l’alineació de forces del equip del Urgell superava amb escreix l’equip montmeloní. Però ja se sap que la força real del conjunt del nostre equip no compleix cap regla matemàtica sobre tot en moments difícils.

Quan portàvem una hora de joc el primer taulell del Tàrrega ofereix taules al Marc en una posició igualada, qui consulta amb el Jordi (delegat) abans d’acceptar-les. Mitja hora més tard és en Raúl que demana les taules que són acceptades ràpidament pel seu rival. Així doncs, a mig matí el resultat era de 1 a 1 mentre a Sabadell l’equip local guanyava 2 a 0 al Terrassa B, el pitjor resultat pels nostres interessos. Amb poc més de mitja hora es resolen 5 partides: victòries d’en Fede i Aleix i derrotes de Guzmán, Manel i Nèstor. 4 a 3 perdent era el resultat del matx a falta de la partida d’en Carlos ( lleugera avantatge però on el negre semblava que forçava taules per escac continu), Conrad ( posició igualada) i Cristian ( on la seva rival jugava només amb l’increment, davant d’un fort atac pel flanc de rei).

El Sabadell s’estava imposant per 6 a 1 i això ens deixava a l’equip del Terrassa B i al Montmeló empatats a 3.5 per una plaça de descens. Però en aquest moment el Cristian guanya per temps empatant el matx a 4 i en Carlos decideix que el seu rei no pot aixoplugar-se més en el seu enroc i travessa mig tauler davant les amenaces de la Dama negra. Lliçó d’escacs i el cinquè puntet que donava l’empat del matx i la permanència de l’equip. Conrad va acabar perdent un punt intranscendent mentre jugadors i delegat s’abraçaven davant de la gesta assolida.